ITINERARI LLIURE L'ORIENT A BARCELONA

Durant el segle XIX, l’Orient era un indret quasi fictici i imaginari on artistes, pensadors i gent del carrer van projectar tota una sèrie d’ideals de vida i experiències extraordinàries.
Tot i que la ciutat de Barcelona, ben comunicada amb la majoria de ports del Mediterrani, mantenia una llarga tradició de tractes amb l’Orient, documentats des de l’edat mitjana gràcies a l’activitat de mercaders i navegants, l’orientalisme no va arrelar a la Ciutat Comtal fins a la segona meitat del vuit-cents. En aquest moment, amb l’Eixample de Cerdà en plena construcció, les noves indústries i la burgesia van començar a dirigir la mirada cap a aquest món exòtic i meravellós: l’Orient va ser refugi de somnis, un espai vague i heterogeni que, malgrat les seves múltiples expressions, descrivia l’entusiasme d’un viatge, generalment simbòlic o imaginari, cap a nous territoris pintorescos, misteriosos o sentimentals. 
L’atracció que exercia l’Orient es va manifestar públicament, a Barcelona, a través de diversos camps, per bé que un dels més destacats va ser el de l’arquitectura eclèctica.