ITINERARI LLIURE LES BARRAQUES DE MONTJUÏC

El barraquisme de Barcelona va ser un fenomen urbà que va néixer al final del segle xix i va perdurar fins a la darreria del segle xx. En un període de ràpid creixement de Barcelona, els mecanismes típics d’allotjament dels més desfavorits (la divisió dels pisos, les habitacions rellogades i les pensions) es revelaven insuficients per compensar la manca d’habitatge, en una ciutat on era més difícil trobar allotjament que feina.
La presència de barraques a Montjuïc està documentada des del 1885, i la immigració de les dècades del 1950 i el 1960 va convertir la muntanya en la zona de barraques més poblada de Barcelona. L’any 1957, 6.090 barraques allotjaven més de 30.000 persones. Al vessant oest de la muntanya, els barris de Tres Pins, Can Valero, les Banderes, Damunt la Fossa i altres nuclis menors formaven un continu. Al vessant nord de la muntanya, destacaven els nuclis de Poble-sec i Maricel i, a la banda de mar, hi havia els de Can Tunis i el Morrot.  

[podcast introducció 1]                    [podcast introducció 2]